Isabel-Clara Simó: Dones

Isabel-Clara Simó 

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València.

La seva obra, tant literària com periodística, és molt marcada
 pel compromís reivindicatiu, especialment en la lluita pels drets de les dones,
 així com també contra les injustícies socials.

Té una gran quantitat de títols, més de cinquanta obres publicades,
 però nosaltres ens centrarem a treballar la seua obra Dones.
Es tracta d'un conjunt de 17 relats a través dels quals l'autora
 narra amb irònia i una forta perspectiva crítica situacions de dones
 qualsevol, sempre sense perdre l'humor. 

ACTIVITAT: Cadascú haurà de comentar el relat que ha triat en la
 secció de comentaris. Haureu d'aportar la vostra opinió sobre el que

 heu llegit, a banda del breu resum. 

La vida de Crist a través dels ulls de Maria

Fins ara, hem vist escriptores contemporànies. Dones lluitadores que amb la seua escriptura van fer lluitar per reclamar els seus drets. Ara, doncs, viatjar segles enrere, concretament al s.XV, per descobrir la figura d’Isabel de Villena. Una de les figures més rellevants i importants del nostre segle d’or que, tot i les dificultats de les dones per escriure durant aquella època, ella ho va fer. La seua obra Vita Christi s’allunya de les vides de crist tradicionals d’aquella època, ja que el protagonisme absolut d’aquesta obra el rep la Verge María, entorn d’ella gira la narració, raó per la qual molts estudiosos han subratllat el seu caràcter feminista, ja que és gràcies a una dona que s’engega la redempció.

• Sor Isabel de Villena naix com a Elionor d’Aragó l’any 1430
• Descendent de família noble: cosina de la reina Maria
• Viu des de xicoteta al palau del Reial, València
• Ingressa al convent de la Trinitat en 1446
• Es nomenada abadessa el 1462
• Comença a escriure la seua obra

L'obra:

• Es divideix en cinc parts: 1a Anunciació, naixement i primers anys de Maria. 2a Inici del procés de redempció3a Anunciació i naixement de Jesús4a Vida pública de Jesús5a Mort i resurrecció de Jesús6a Mort de Maria (part incompleta)

Activitats:

• Què és una Vita Christi?Què és la filogínia?Per què és diferent l’obra de sor Isabel?Quina funció pretenia que tinguera l’obra?Quantes parts té en total l’obra?Quines són?Què penseu sobre l’obra?

Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por.

Ací tenim una altra de les grans autores de la nostra literatura. Una dona compromesa pels drets de les dones.
Abans d'inserir-nos en la seua figure escoltem alguns dels seus poemes musicats.

Els seus versos són un goig d'escoltar. 

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància.

Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dona a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

Sóc una dona, ja ho veus, una dona.

Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general

Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.

1- Reflexionem: Que vol transmetre el text? Té alguna intensió?
2- Qui ha escrit el text és un escriptor o una escriptora? Sabeu qui pot ser l'escriptora?

MARIA AURÈLIA CAPMANY 

Maria Aurèlia Capmany és la escriptora d'aquesta entrada. Una dona rellevant en les lletres catalanes, però que no només va dedicar la seua vida a l'escriptura, sinó que també va ser pedàgoga i política. La seua literatura es caracteritza pel seu compromís des d'una perspectiva feminista. Com podem veure al seu poema, Sóc dona, defensa la figura femenina i els seus drets.

Descobrim un poc més sobre l'autora: 

Visualitzeu el següent documental i parlem-ne. 

- Ara us toca cercar a la xarxa altres poemes de l'autora. 

Víctor Català: la prohibició d'escriure

  CATERINA ALBERT 

Víctor Català és el pseudònim de l'escriptora Caterina Albert que va haver d'adoptar per a poder escriure i que les seues obres foren publicades. 

L'autora va nàixer a L'escala el 1869 on va morir el 1966. Fou una escriptora prolífica, però el gènere que realment va controlar va ser la novel·la. 

Entre totes les seues obres destaca Solitud, publicada el 1905. Aquesta compta amb una versió cinematogràfica que projectarem a classe. 

La vida literària de Caterina Albert es podria dividir en tres etapes:

Modernisme:

• El cant dels mesos (1901), poemari.
• Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemari.
• Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs.
• Drames rurals (1902), recull de contes.
• Ombrívoles (1904), recull de contes.
• Caires Vius (1907), recull de contes.
• Solitud (1905), novel·la.

Segona etapa (del 1907 fins a la Guerra Civil):

• La mare Balena (1920), recull de contes.
• Un film (3.000 metres), (1926), novel·la.
• Marines (1928), antologia.
• Contrallums (1930), recull de contes.

Postguerra:

• Retablo (1944), recull de contes en castellà.
• Mosaic (1946), proses literàries.
• Vida mòlta (1950), recull de contes.
• Jubileu (1951), recull de contes.
• Obres completes (1951).

Teresa Pàmies: La lluita per la llibertat

Teresa Pàmies va ser un personatge popular i va tenir un paper protagonista en la història molt abans de ser escriptora. Amb 16 anys participava en un míting amb el president Companys. No va ser fins als 51 anys que va aparèixer l'escriptora, alliberada de la necessitat d'escriure articles de premsa que responien a la seva militància i el seu compromís. Va ser 'Testament a Praga', les memòries del pare, que li va valdre el Premi Josep Pla del 1970, un xec que li va servir per tornar de París amb tota la família malgrat l'oposició de l'entorn polític. 

Per equips heu d'elaborar una presentació on expliqueu la seua biogràfia. 

Mercè Rodoreda: descobrim l'autora

Al novembre se celebra el dia contra la violencia de gènere, per aquest motiu hem centrat aquesta cacera del tresor en la figura de Mercè Rodoreda, una dona d’increïble fortalesa que va voler trencar els estereotips femenins d’aquella època.
 Les figures femenines de les seues novel·les es rebel·len contra un món dominat per homes, s’alliberen de la presó masculina. Un exemple clar és Natàlia, protagonista de La plaça del diamant. 

• Qui és la protagonista principal a La plaça del diamant? 
• Quina relació s'estableix entre Quimet i la protagonista? Com és aquesta relació? 
• Què animal té una importancia fonamental a la novel·la? 
• Els coloms es converteixen en un símbol a  la novel·la. Que hi poden significar? 
• Llig el següent capítol (25) i digues que tria Natàlia per venjar-se de totes les humiliacions rebudes per Quimet.