Sóc una dona, ja ho veus, una dona.

Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general

Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.

1- Reflexionem: Que vol transmetre el text? Té alguna intensió?
2- Qui ha escrit el text és un escriptor o una escriptora? Sabeu qui pot ser l'escriptora?

MARIA AURÈLIA CAPMANY 

Maria Aurèlia Capmany és la escriptora d'aquesta entrada. Una dona rellevant en les lletres catalanes, però que no només va dedicar la seua vida a l'escriptura, sinó que també va ser pedàgoga i política. La seua literatura es caracteritza pel seu compromís des d'una perspectiva feminista. Com podem veure al seu poema, Sóc dona, defensa la figura femenina i els seus drets.

Descobrim un poc més sobre l'autora: 

Visualitzeu el següent documental i parlem-ne. 

- Ara us toca cercar a la xarxa altres poemes de l'autora.